Institucions del Dret Civil de Catalunya Volum III Dret de Succesions. Lluis Puig Ferriol & Encarna Roca i Trias

INSTITUCIONS DEL DRET CIVIL DE CATALUNYA

Volumen III

Dret de Sucessions

Encarna Roca i Trias
Lluis Puig Ferriol

Edicion 2.009 686 paginas
Precio C/IVA: 49,90 .- Euros

INDICE

Secció 1.ª
introducció al dret de successions

CAPÍTOL I
LA SUCCESSIÓ PER CAUSA DE MORT

1.    LA SUCCESSIÓ EN GENERAL
    I.    Aspecte jurídic i polític de la successió
    II.    La successió per causa de mort en el dret civil de Catalunya
A)    Normativa vigent
B)    Eficàcia temporal de llibre quart del Codi civil de Catalunya
C)    Eficàcia personal del llibre quart del Codi civil de Catalunya
    III.    Successió voluntària i successió legal

2.    ORGANITZACIÓ DE LA SUCCESSIÓ PER CAUSA DE MORT A CATALUNYA
    I.    El sistema romà de la «successio»
    II.    Necessitat de la institució d'hereu
    III.    L'hereu com a successor universal
    IV.    La unitat del títol successori
    V.    El principi «semel heres, semper heres»

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDÈNCIA CITADA

CAPÍTOL II
ESTRUCTURA DE LA SUCCESSIÓ PER CAUSA DE MORT

1.    EL CAUSANT DE LA SUCCESSIÓ

2.    EL SUCCESSOR
    I.    La distinció entre hereu i legatari
    II.    Casos dubtosos de distinció entre hereu i legatari
A)    Institució d'hereu en cosa certa
B)    Institució d'hereu en usdefruit
    III.    Capacitat per succeir
A)    Persones físiques
a) En general
b) La capacitat per succeir del concebut
c) La capacitat per succeir dels no concebuts
d) El requisit de la supervivència del successor al seu causant
B)    Persones jurídiques

3.    OBJECTE DE LA SUCCESSIÓ
    I.    L'herència
    II.    Composició de l'herència
BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA.
Jurisprudència citada


CAPíTOL III
LES FASES EN L'ADQUISICIó DE L'HERèNCIA

1.    OBERTURA DE LA SUCCESSIó

2.    EL PROCÉS SUCCESSORI: LA VOCACIó I LA DELACIó HEREDITÀRIES
    I.    Designació i vocació
    II.    El sistema de les crides o vocacions simultànies
    III.    Els títols de la vocació
A)    El testament
B)    La llei
C)    L'heretament i el pacte successori
D)    La crida simultània per títols diferents
    IV.    Efectes de la vocació

3.    LA DELACIó
    I.    Concepte
    II.    Classes de delació
A)    Delació immediata
B)    Delació diferida
C)    Delació eventual
D)    Delació successiva
    III.    La delació en el llegat
    IV.    La delació en les llegítimes

4.    ELS PRESSUPòSITS SUBJECTIUS DE LA DELACIó
    I.    La indignitat successòria
A)    Concepte
B)    Les causes d'indignitat
C)    La impugnació del títol de l'indigne
D)    Els efectes de la declaració d'indignitat
E)    El perdó de la indignitat
F)    La indignitat en els heretaments
    II.    La inhabilitat per succeir un determitat causant
    III.    Les causes d'exclusió dels cònjuges i els convivents en les successions entre ells

5.    EL DRET D'ACRèIXER
    I.    Concepte
    II.    Requisits per a l'actuació del dret d'acrèixer
    III.    Efectes del dret d'acrèixer
    IV.    El dret d'acrèixer entre legataris
    V.    El dret d'acrèixer entre fideïcomissaris
    VI.    El dret d'acrèixer en la llegítima
    VII.    El dret d'acrèixer en la successió intestada
    VIII.    El dret d'acrèixer en el llegat d'usdefruit
BIBILIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA


CAPíTOL IV
LES FASES EN L'ADQUISICIó DE L'HERèNCIA (conclusió)

1.    ELS EFECTES DE LA DELACIó
    I.    L'ius delationis
    II.    L'«ius transmissionis»
A)    Concepte i fonament
B)    Requisits del dret de tramsissió
C)    Mecànica de l'adquisició

2.    L'ADQUISICIó DE LA POSSESSIó
    I.    Concepte i formes d'adquisició
    II.    Efectes
    III.    L'adquisició de la possessió del llegat

3.    L'HERèNCIA JACENT
    I.    Concepte
    II.    Supòsits en què es produeix la jacència hereditària
    III.    Els efectes de la situació de jacència hereditària: l'administració i la representació de l'herència jacent
A)    Suspensió de les accions
B)    Supòsits d'herència en administració
C)    Persones que poden ser administradores
D)    L'actuació de l'administrador
E)    Liquidació de l'administració.
F)    La curatela

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA



Secció 2.ª
la vocació testamentària

CAPÍTOL V
EL TESTAMENT

1.    TEORIA GENERAL DEL TESTAMENT
    I.    La llibertat de testar
    II.    Concepte i característiques del testament
    III.    El favor testamenti

2.    FORMALITATS DEL TESTAMENT
    I.    Identificació del testador
    II.    Intervenció de testimonis idonis en determinats casos
A)    Incapacitats per defectes psíquics
B)    Incapacitats per defectes físics
C)    Incapacitats per defectes morals
D)    Incapacitats per raó d'incompatibilitat

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDÈNCIA CITADA


CAPÍTOL VI
LA TESTAMENTIFACCIÓ ACTIVA

1.    LA CAPACITAT PER TESTAR
    I.    Principi general de capacitat
    II.    Incapacitats per raó d'edat
    III.    Incapacitats per manca de capacitat natural
    IV.    Moment en que s'exigeix la capacitat per a testar

2.    EXPEDIENTS PER TAL DE SUPLIR LA MANCA DE CAPACITAT
    I.    La substitució pupil·lar
A)    Concepte
B)    Requisits
C)    Modalitats
    II.    La substitució exemplar
A)    Concepte
B)    Requisits
C)    Ineficàcia

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDÈNCIA CITADA


CAPíTOL VII
LES FORMES TESTAMENTÀRIES

1.    LES FORMES TESTAMENTÀRIES

2.    LES FORMES TESTAMENTÀRIES PARTICULARS
    I.    El testament notarial obert
A)    Concepte
B)    Requisits
    II.    Les formes especials de testaments notarials
    III.    El testament tancat
A)    La redacció del testament
B)    L'atorgament del testament tancat
C)    El testament tancat un cop mort el testador
    IV.    El testament hològraf
A)    Concepte
B)    Requisits en la fase d'atorgament
C)    Adveració i protocol·lització

3.    ELS CODICILS
    I.    Concepte
    II.    Classes
    III.    Formalitats
    IV.    Contingut
A)    Contingut negatiu del codicil: disposicions excloses
B)    Contingut positiu del codicil: disposicions permeses

4.    LES MEMòRIES TESTAMENTÀRIES
    I.    Concepte
    II.    Requisits
    III.    Contingut

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDENCIA CITADA


Capítol VIII
LA INEFICÀCIA DE LES DISPOSICIONS PER CAUSA DE MORT

1.    IneficÀcia de les disposicions testamentÀries per defectes estructurals
    I.    Les categories de la ineficàcia de les disposicions per causa de mort
    II.    La nul·litat del testament
A)    La manca de capacitat del testador
B)    Els vicis en l'atorgament del testament
C)    Els defectes formals
D)    La falta d'institució d'hereu
E)    La preterició errònia
    III.    Els efectes de la nul·litat del testament
A)    Efectes generals
B)    L'acció d'impugnació del testament nul
    IV.    La nul·litat del codicil
    V.    La nul·litat de les memòries testamentàries

2.    Els remeis a la nuL·Litat del testament
    I.    La conversió del testament nul
A)    Concepte
B)    La clàusula codicil·lar
    II.    La convalidació de les disposiciones nul·les
    III.    La nul·litat parcial

3.    La revocació
    I.    Concepte i classes
A)    La revocació expressa
B)    La revocació tàcita
C)    La revocació de les disposicions testamentàries per l'heretament
D)    Disposicions irrevocables
E)    Revocació presumpta: la destrucció del testament
F)    La revocació de les disposicions otorgades en favor d'un cònjuge, com a conseqüència de la ineficàcia del matrimoni
G)    La compatibilitat entre testaments diferents

4.    La caducitat

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA


CAPÍTOL IX
INTERPRETACIÓ DEL TESTAMENT

1.    PRINCIPIS GENERALS SOBRE INTERPRETACIÓ DELS TESTAMENTS
    I.    La voluntat del testador
    II.    Característiques de la interpretació testamentària

2.    LA INVESTIGACIÓ DE LA VOLUNTAT DEL TESTADOR
    I.    El criteri literal
    II.    L'element intencional
    III.    Incidencia del principi del favor testamenti
    IV.    Mitjans per tal d'esbrinar la voluntat del testador

3.    LA FACULTAT D'INTERPRETAR EL TESTAMENT
    I.    Interpretació pels organismes jurisdiccionals
    II.    Interpretació pels marmessors

4.    REGLES ESPECIALS EN MATÈRIA D'INTERPRETACIÓ
    I.    Referents a la institució hereditaria
A)    Institució a favor dels fills
B)    Institució a favor dels germans
C)    Institució a favor dels altres parents
D)    Institució a favor dels parents en general
E)    Institució per raó d'un càrrec o una categoria de persones
    II.    Respecte a l'herència fideicomissaria
A) El fideïcomís familiar català
B)    Institució a favor de la persona a qui per dret pertoqui o correspongui.
C)    Institució a favor d'una persona i els seus
D)    Crida a favor dels descendents de l'instituït o dels substituts de grau en grau
E)    Fideïcomís ordenat per a després de la mort de l'hereu fiduciari

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDÈNCIA CITADA


CAPÍTOL X
L'EXECUCIÓ DEL TESTAMENT

1.    PROBLEMÀTICA GENERAL ENTORN DELS MARMESSORS
    I.    La figura del marmessor en la mecànica del dret successori
    II.    Posició jurídica del marmessor
    III.    Característiques del càrrec

2.    CONSTITUCIÓ DEL CÀRREC DE MARMESSOR
    I.    Nomenament de marmessor
    II.    Renúncia al càrrec
    III.    Acceptació del càrrec

3.    EXERCICI DEL CÀRREC
    I.    Marmessors universals i marmessors particulars
    II.    Facultats generals dels marmessors universals
    III.    Facultats dels marmessors particulars
    IV.    Disposició dels bens hereditaris
    V.    Gestió processal dels marmessors
    VI.    Durada de la marmessoria

4.    EXTINCIÓ DE LA MARMESSORIA
    I.    Causes d'extinció
    II.    Consequències de l'extinció

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDENCIA CITADA


CAPíTOL XI
LA INSTITUCIó D'HEREU

1.    Concepte

2.    Funcions de la institució d'hereu
    I.    L'hereu com a continuador de la personalitat del causant
    II.    La institució d'hereu com a requisit d'eficàcia del testament
    III.    Particularitats del dret local de Tortosa

3.    Requisits de la institució d'hereu
    I.    Existència i capacitat del cridat
    II.    Identificació de l'hereu
    III.    Determinació de l'hereu
    IV.    Documents i formalitats de la institució

4.    Modalitats de la institució d'hereu
    I.    La institució d'hereu sotmesa a condició suspensiva
A)    Concepte
B)    Les condicions prohibides i el seu tractament legal
C)    El termini incert
D)    La forma de compliment de la condició
E)    La transmissió dels drets successoris sotmesos a condició
F)    Règim de la condició suspensiva
    II.    La institució d'hereu a termini. L'hereu vitalici

5.    Distribució de l'herència quAN existeixin diversos hereus

6.    INVALIDESA de la institució d'hereu
    I.    Els vicis de la declaració de voluntat testamentària que afecten la institució d'hereu
A)    L'engany, la violència i la intimidació
B)    L'error
    II.    Les condicions que anul·len la institució d'hereu
    III.    Les conseqüències de la nul·litat de la institució
    IV.    La impugnació de les institucions viciades

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA


CAPÍTOL XII
DISPOSICIONS FIDUCIÀRIES

1.    HEREUS DISTRIBUTARIS
    I.    Noció
    II.    Constitució del càrrec de distributari
    III.    Situació de l'herència mentre està vigent el càrrec d'hereu distributari
    IV.    Exercici de la facultat d'elecció d'hereu o de distribució de l'herència

2.    L'HERÈNCIA DE CONFIANÇA
    I.    Noció
    II.    L'hereu de confiança
    III.    El destinatari de la confiança
    IV.    Efectes abans de la revelació de la confiança
    V.    Efectes de la institució una vegada revelada la confiança

BIBIOGRAFIA SUMÀRIA
jurisprudència CITADA

CAPÍTOL XIII
INSTITUCIÓ PREVENTIVA D'HEREU

1.    DOCTRINA GENERAL SOBRE LA SUBSTITUCIÓ VULGAR
    I.    Concepte i funció
    II.    Naturalesa jurídica
A)    Substitució vulgar i institució condicional
B)    Substitució vulgar i transmissibilitat de la delació
C)    Substitució vulgar i substitució fideïcomissària.
    III.    Suposits en què opera la substitució vulgar

2.    ESTRUCTURA DE LA SUBSTITUCIÓ VULGAR
    I.    Subjectes
    II.    Forma

3.    MODALITATS
    I.    Pel nombre de substituts
    II.    Per la forma en què s'ordena la substitució

4.    EFECTES DE LA SUBSTITUCIÓ VULGAR

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDÈNCIA CITADA


CAPÍTOL XIV
INSTITUCIÓ SUCCESSIVA D'HEREU

1.    L'HERÈNCIA FIDEïCOMISSÀRIA
    I.    El fideïcomís: noció
    II.    Modalitats del fideïcomís
A)    Substitucions fideïcomissàries a terme i condicionals
B)    Fideïcomisos expressos i tàcits

2.    ESTRUCTURA DE LA SUCCESSIÓ FIDEïCOMISSÀRIA
    I.    Subjectes
    II.    Objecte

3.    REQUISITS DE L'HERÈNCIA FIDEïCOMISSÀRIA
    I.    Títol en que poden ordenar-se els fideïcomisos
    II.    Límits temporals de la substitució fideïcomissària

4.    HEREU FIDUCIARI I FIDEÏCOMISSARI ABANS DE LA DELACIÓ FIDEÏCOMISSÀRIA
    I.    Adquisició de la condició d'hereu pel fiduciari
    II.    Garanties que ha de prestar l'hereu fiduciari
    III.    Deures del fiduciari
    IV.    Facultats generals de l'hereu fiduciari
    V.    Administració de l'herència
    VI.    Posició dels creditors
    VII.    Gestió processal del fiduciari
    VIII.    Facultats de l'hereu fideïcomissàri

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDÈNCIA CITADA


CAPÍTOL XV
INSTITUCIÓ SUCCESSIVA D'HEREU (conclusió)

1.    DISPOSICIÓ DE BENS FIDEÏCOMESOS
    I.    Les facultats dispositives de l'hereu fiduciari
    II.    Actes de disposició amb subsistència del gravamen fideïcomissàri
    III.    Actes de disposició dels béns fideïcomesos en concepte de lliures
A)    Actes de disposició autoritzats pel fideïcomitent
B)    Actes de disposició consentits pels fideïcomissaris
C)    Per ministeri de la llei
    IV.    La subrogació real en la substitució fideïcomissària

2.    DETERMINACIÓ DEL GRAVAMEN FIDEÏCOMISSÀRI
    I.    Partició de l'herència
    II.    Divisió de cosa comuna
    III.    Concreció del gravamen fideïcomissàri

3.    LA QUARTA TREBEL·LIÀNICA
    I.    Funció
    II.    Requisits per a la detracció de la quarta detracció rebel·liànica
    III.    Qui té dret a la quarta trebel·liànica
    IV.    Calcul de la quarta trebel·liànica
    V.    Pagament de la trebel·liànica

4.    LA DELACIÓ FIDEÏCOMISSÀRIA
    I.    Adquisició de l'herència o del llegat pel fideïcomissari
    II.    Extensió del gravamen fideïcomissari
    III.    Circumstàncies de temps
    IV.    Efectes de la delació fideïcomissària
    V.    Impugnació dels actes dispositius realitzats pel fiduciari

5.    EXTINCIÓ DELS FIDEÏCOMISOS

6.    Modalitats fideïcomissàries de residu
    I.    El fideïcomís de residu
A) Noció
B) Facultats dispostives del fiduciri
    II.    La substitució preventiva de residu
A) Noció
B)    Naturalesa jurídica
C)    Estructura
D)    Extinció

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDÈNCIA CITADA


Capítol XVI
ELS LLEGATS

1.    Concepte
    I.    Concepte i característiques
    II.    Els títols successoris on es pot disposar un llegat

2.    Subjectes del llegat
    I.    El disponent
    II.    La persona gravada
A)    L'hereu
B)    El legatari. El subllegat
C)    El donatari per causa de mort
D)    El fideïcomissari
E)    El beneficiari d'una estipulació per causa de mort
F)    La pluralitat de persones gravades
    III.    El legatari
A)    Capacitat i requisits
B)    La possibilitat d'atribuir un llegat a l'hereu. El prellegat
C)    Pluralitat de legataris

3.    LES Modalitats del llegat
    I.    Llegat sotmès a condició
A)    Pendente condicione
B)    Existente condicione
C)    Deficiente condicione
    II.    Llegat sotmès a termini
    III.    Llegat subjecte a mode

4.    El règim del llegat
    I.    L'adquisició del llegat
    II.    L'acceptació del llegat
A)    L'acceptació del llegat
B)    La renúncia
    III.    El compliment del llegat
    IV.    Responsabilitat de la persona gravada pel pagament dels llegats

5.    Les garanties del legatari

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA

Capítol XVII
LES CLASSES DE LLEGATS

1.    Els diversos tipus de llegats

2.    L'objecte del llegat

3.    El llegat de cosa pròpia del testador
    I.    Concepte i regles generals
    II.    Els diversos tipus de llegats de cosa pròpia del testador segons l'objecte
A)    Llegat de dret real
B)    Llegat d'usdefruit universal
C)    El llegat de cosa gravada
D)    El llegat dúna universalitat
E)    El llegat de diners

4.    Els llegats de cosa aliena
    I.    Regles generals
    II.    El llegat de cosa pròpia d'un tercer
    III.    El llegat de cosa parcialment pròpia del testador
    IV.    El llegat de cosa pròpia de la persona gravada
    V.    El llegat de cosa pròpia del legatari

5.    Els llegats de cosa genèrica

6.    Els llegats de crèdit i D'Alliberació de deute

7.    els LLegats de deute i llegats en favor del creditor

8.    Els llegats de prestacions periòdiques

9.    El llegat de part alíquota
    I.    Concepte
    II.    Objecte

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA


Capítol XVIII
ELS LLEGATS. INEFICÀCIA

1.    La ineficÀcia dels llegats
    I.    Concepte
    II.    Ineficàcia dels llegats
    III.    Extinció dels llegats
    IV.    Revocació dels llegats
A)    Revocació expressa
B)    Revocació tàcita: l'alienació pel testador de la cosa llegada

2.    La reducció dels llegats: la quarta falcídia o quota hereditària mÍnima
    I.    Concepte
    II.    Beneficiaris
    III.    La compatibilitat entre les quartes trebel·liànica i falcídia i la llegítima
    IV.    Requisits per a la detracció de la quarta falcídia
A)    Inventari
B)    Que el llegat sigui reduïble
    V.    Operacions de càlcul de la quarta falcídia
    VI.    Detracció de la quarta falcídia
A)    Retenció de béns pel pagament de la falcídia
B)    Llegat pro falcídia
C)    Imputacions a la falcídia

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA

CAPÍTOL XIX
LES DONACIONS PER CAUSA DE MORT

1.    Naturalesa de les donacions per causa de mort
    I.    Concepte
    II.    Configuració jurídica de les donaciones per causa de mort
    III.    Estructura de les donaciones per causa de mort
A)    La «contemplatio mortis»
B)    Disposició no universal
C)    Acte bilateral
    IV.    Règim de les donaciones per causa de mort
    V.    Requisits de les donaciones per causa de mort
A)    Requisits de l'atorgament
B)    Requisits per a l'eficàcia
    VI.    Efectes de les donaciones per causa de mort
A)    L'adquisició de la propietat d'allò que s'ha donat
B)    Adquisició de la possessió
C)    Responsabilitat del donatari per deutes del causant
    VII.    Ineficàcia de les donaciones per causa de mort
A)    Revocació
B)    Premoriència del donatari
C)    El donant no mor amb ocasió de la circumstància determinant de la donació
D)    Indignitat o inhabilitat del donatari

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
Jurisprudència citada

Capítol XX
LES DISPOSICIONS MODALS

1.    El mode
    I.    Concepte i fonament de les disposicions modals
    II.    El mode i les figures afins.
    III.    Característiques del mode
    IV.    Estructura del mode
A)    Subjectes del mode
B)    L'objecte del mode
    V.    Compliment del mode
    VI.    Incompliment del mode

2.    Les prohibicions de disposar
    I.    Concepte de prohibició de disposar
    II.    Naturalesa de los prohibicions de disposar
    III.    Requisits de validesa de los prohibicions de disposar
A)    Limitació temporal
B)    Raó lícita
C)    Tipus d'ineficàcia
    IV.    Modalitats de los prohibicions de disposar
    V.    Efectes de los prohibicions de disposar
A)    Actes realitzats entre vius
B)    Actes per causa de mort
C)    Casos especials: expropiació i cas de necessitat

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA



Secció 3.ª
la vocació paccionada

CAPÍTOL XXI
ELS PACTES SUCCESSORIS

1.    consideracions generals
    I.    Precisions conceptuals
    II.    Característiques

2.    ESTRUCTURA DELS PACTES SUCCESSORIS
    I.    Subjectes
    II.    Objecte

3.    ATORGAMENT
    I.    Requisits de forma
    II.    Publicitat

4.    INEFICÀCIA
    I.    Nul.litat
A)    Nul.litat total
B)    Nul.litat parcial
C)    Règim jurìdic
D)    L'acció de nul.litat
E)    Efectes
F)    Supòsits d'inimpugnabilitat
    II.    Per acord dels atorgants del pacte
    III.    Per indignitat successòria
    IV.    Per decisiò unilateral
A)    Supòsits
B)    Requisits
C)    Efectes
D)    Caducitat
    V.    Incidència de les crisis matrimonials o de convivència

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDÈNCIA CITADA

CAPÍTOL XXII
ELS PACTES SUCCESSORIS (II)

1.    ELS HERETAMENTS
    I.    Concepte
    II.    Modalitats
A)    Heretament simple i cumulatiu
B)    Heretament mutual
C)    Heretament preventiu
    III.    Efectes
A)    En vida del o dels heretants
a)    Transmissibilitat de la qualitat d'hereu
b)    Responsabilitat pels deutes hereditaris
c)    Reserva per a testar
d)    Els drets legitimaris i l'heretament
e)    Posició juridica de l'heretant
a')    Limitacions a la llibertat de testar
b')    Actes de disposició entre vius a titol gratuït
c')    Actes de disposició entre vius a títol onerós
f)    Garanties a favor de l'hereu
g)    El pacte reversional
B)    Efectes després de la mort de l'heretant

2.    Pactes successoris a títol particular
    I.    Concepte i règim jurídic
    II.    Modalitats
    III.    Efectes

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDÈNCIA CITADA


Secció 4ª
La vocació legal

CAPÍTOL XXIII
LA SUCCESSIÓ INTESTADA

1.    La successiÓ intestada regular
    I.    Concepte
    II.    La regulació de la successió intestada
    III.    Supòsits d'obertura de la successió intestada
A)    Falta de títol voluntari: testament i heretament o pacte succesori
B)    Absència d'hereu
    IV.    Moment de la determinació de l'hereu: la delació i el sistema successio graduum et ordinum
    V.    La declaració d'hereus al intestats

2.    El sistema de la successiÓ intestada
    I.    El parentiu que proporciona vocació per succeir abintestat
    II.    El sistema de la successió intestada
    III.    El dret de representació
    IV.    Concurrència de determinades classes
A)    Concurrència de llegítimes
B)    Concurrència en l'adopció
    V.    Distribució de l'herència

3.    Ordres i regles de la successió intestada regular
    I.    Descendents
    II.    Cònjuge supervivent i el convivent en parella estable
    III.    Ascendents
    IV.    Col·laterals
A)    Germans i fills de germans
B)    Els altres col·laterals
    V.    La Generalitat de Catalunya

4.    L'usdefruit intestat del cònjuge o del convivent supervivent
    I.    Concepte i naturalesa del dret
    II.    Requisits
    III.    Objecte
    IV.    Commutació
    V.    Extinció de l'usdefruit
    VI.    Atribució de l'usdefruit

5.    La successió intestada del causant impúber
    I.    Concepte
    II.    Pressupòsits
    III.    Determinació dels béns troncals
A)    Determinació dels béns troncals
B)    Títol d'adquisició
    IV.    La llegítima

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA


Capítol XXIV
LLEGíTIMES

1.    Els sistemes legitimaris

2.    La naturalesa jurídIca de la llegítima
    I.    Teories sobre la llegítima
    II.    La llegítima com a dret successori: pressupòsits de la seva existència

3.    La categoria dels legitimaris
    I.    Descendents
    II.    Progenitors

4.    La capacitat
    I.    Desheretament
A)    Requisits
B)    Efectes del desheretament just
C)    El perdó del desheretament
    II.    Indignitat successòria

5.    Atribució de la llegítima
    I.    Les formes d'atribució
A)    Institució d'hereu
B)    Llegat
C)    Donació
D)    Atribucions particulars en pactes succesoris
    II.    La compatibilitat entre el títol de legitimari i el títol voluntari. La renúncia a l'atribució feta pel causant

6.    La protecció del títol del legitimari
    I.    La preterició
    II.    La preterició errònia
    III.    El desheretament injust
    IV.    Els gravàmens de la llegítima
A)    Concepte, classes i efectes
B)    Opcions compensatòries

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA


CAPíTOL XXV
LLEGíTIMES (Conclusió)

1.    Determinació de la quantia
    I.    El «quantum» general i la determinació de la llegítima individual
    II.    La computació
A)    Composició del cabal hereditari
B)    Depuració del cabal hereditari
C)    Agregació de les donacions
    III.    La imputació
A)    Els subjectes de la imputació
B)    Liberalitats imputables
C)    Liberalitats no imputables
D)    Adquisicions per causa de mort
E)    Valoració dels béns objecte d'imputació

2.    El pagament de la llegítima
    I.    Persones obligades al pagament de la llegítima
    II.    El dret d'opció
    III.    Valoració dels béns objecte del pagament
    IV.    Pagament
    V.    Interessos
3.    La protecció del contingut econòmic del títol del legitimari
    I.    L'acció de suplement de llegítima
    II.    La inoficiositat legitimària
A)    Reducció dels llegats inoficiosos
B)    Reducció de donacions inoficioses

4.    Les accions per a la reclamació de la llegítima
    I.    La reclamació de la llegítima
    II.    Garanties registrals
    III.    Les accions d'impugnació d'actes simulats del causant

5.    Extinció de la llegítima
    I.    La renúncia
A)    Renúncia a la llegítima no deferida
B)    Renúncia a la llegítima ja deferida
C)    Renúncia al suplement de la llegítima
D)    La rescissió per lesió de la renúncia al suplement
    II.    Prescripció

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA


CAPíTOL XXVI
LA QUARTA VIDUAL

1.    Concepte i configuració jurídica
    I.    Concepte i naturalesa de la quarta vidual
    II.    Característiques de la quarta vidual

2.    Pressupòsits pel naixement de la quarta vidual

3.    Quantia i cÀlcul de la quarta vidual
    I.    Quantia
    II.    Les operacions de càlcul de la quarta vidual
A)    La determinació del cabal relicte
B)    Imputacions
C)    Les donacions fetes en perjudici de la quarta

4.    Percepció i pagament de la quarta vidual

5.    Extinció de la quarta vidual
    I.    Pèrdua
    II.    Extinció
A)    Renúncia
B)    La mort del supervivent
C)    Nou matrimoni o nova convivència del sobrevivent
D)    Prescripció
    III.    Garanties

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDèNCIA CITADA



Secció 5.ª
adquisició de l'herència

Capítol XXVII
L'ACCEPTACIó I LA REPUDIACIó

1.    Acceptació de l'herència
    I.    Concepte
    II.    Circumstàncies personals de l'acceptació
A)    Capacitat
B)    Els vicis de la voluntat en l'acceptació
C)    La impugnació de l'acceptació
    III.    Els tipus d'acceptació
A)    Acceptació expressa
B)    Acceptació tàcita
C)    Acceptació mitjançament l'exercici del ius delationis
D)    Acceptació com a sanció
    IV.    El temps de l'acceptació
A)    Moment inicial
B)    La interpel·lació judicial (interrogatio in iure)
C)    Caducitat

2.    L'acceptació a benefici d'inventari
    I.    Concepte
    II.    Subjectes
    III.    Requisits
A)    Declaració expressa i formal
B)    Realització de la declaració en el termini previst per la llei
C)    Confecció de l'inventari
    IV.    La pèrdua del benefici

3.    La repudiació de l'herència
    I.    Concepte i règim jurídic
    II.    Capacitat
    III.    Forma
    IV.    La repudiació en perjudici dels creditors de l'hereu
    V.    Efectes de la repudiació

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
Jurispudència citada

CAPíTOL XXVIII
ELS EFECTES DE L'ACCEPTACIó DE L'HERèNCIA

1.    Els efectes generals
2.    Els efectes de l'acceptació en forma pura
    I.    Responsabilitat per deutes i càrregues hereditàries
    II.    Liquidació de l'herència

3.    La protecció dels creditors: el benefici de separació de patrimonis
    I.    Concepte
    II.    Estructura
A)    Subjectes
B)    Objecte
C)    Procediment
    III.    Efectes
A)    Efectes en favor dels creditors per deutes del causant
B)    Efectes en favor dels legataris
C)    Efectes enfront dels creditors de l'hereu
    IV.    Cessació de la separació

4.    Efectes de l'acceptació a benefici d'inventari
    I.    Efectes generals
A)    Posició de l'hereu que accepta l'herència a benefici d'inventari
B)    Separació de patrimonis
C)    Responsabilitat limitada als béns relictes
    II.    Liquidació de l'herència beneficiària
A)    Administració
B)    Pagament de deutes i càrregues hereditàries
    III.    Extinció de la situació d'herència beneficiària

5.    l'administració dels bénes adquIrits per menors o incapacitats
    I.    L'administració
    II.    La disposició

6.    El concurs de l'herència
    I.    La declaració de concurs de l'herència jacent
    II.    El concurs de l'herència acceptada a benefici d'inventari

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
Jurispudència citada


CAPÍTOL XXIX
INSTITUCIÓ SIMULTÀNIA D'UNA PLURALITAT D'HEREUS

1.    LA COMUNITAT HEREDITÀRIA
    I.    Concepte i naturalesa jurídica
    II.    Estructura de la comunitat hereditària
    III.    Durada
    IV.    Règim de la comunitat hereditària
A) Posició jurídica dels cohereus en relació amb la comunitat hereditària
a) Facultats d'ús i gaudi
b) Administració
c) Disposició de béns hereditaris
B) Drets individuals dels cohereus
a) Facultats dispositives
b) Drets d'adquisició preferent

2.    LA PARTICIÓ HEREDITÀRIA
    I.    Concepte i fonament
    II.    Naturalesa jurídica
    III.    Procediments particionals
A)    Partició practicada pel causant
B)    Partició practicada per un comptador partidor
C)    Partició practicada pels cohereus
D)    Partició judicial
E)    Partició arbitral

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDÈNCIA CITADA


CAPÍTOL XXX
INSTITUCIÓ SIMULTÀNIA D'UNA PLURALITAT D'HEREUS (conclusió)

1.    LA COL·LACIÓ
    I.    Doctrina general sobre la col·lació
    II.    Estructura de la col·lació
A)    Subjectes
B)    Objecte de la col·lació
    III.    La dispensa de col·lació
    IV.    Pràctica de la col·lació
A)    Formes de col·lació
B)    Valoració dels béns col·lacionables
C)    Col·lació dels fruits
    V.    Pèrdua i deteriorament dels béns col·lacionables
A)    Abonament de despeses
B)    Execució de la col·lació
C)    L'acció de col·lació

2.    LES OPERACIONS PARTICIONALS
    I.    Inventari i valoració dels bens hereditaris
    II.    Liquidació de l'herència
    III.    Formació dels lots

3.    EFECTES DE LA PARTICIÓ
    I.    En general
    II.    Evicció i sanejament
    III.    Responsabilitat dels cohereus

4.    INEFICÀCIA DE LES PARTICIONS
    I.    Nul·litat de la partició
    II.    Anul·labilitat de la partició
    III.    Rescissió de les particions
    IV.    Modificació de les particions

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
JURISPRUDÈNCIA CITADA


CAPíTOL XXXI
LA PROTECCIó DEL DRET HEREDITARI: l'acció de petició d'herència

1.    l'acció de petició d'herència
    I.    Concepte
A)    Definició
B)    Característiques
    II.    Estructura de l'acció de petició d'herència
A)    Legitimació activa
B)    Legitimació passiva
C)    Objecte
D)    Imprescriptibilitat de l'acció
    III.    Efectes de l'acció de petició d'herència enfront de l'hereu aparent i del posseïdor dels béns hereditaris
A)    Restitució dels béns hereditaris posseïts indegudament
B)    Efectes enfront del posseïdor dels béns hereditaris
    IV.    Efectes de l'acció de petició d'herència enfront de tercers adquirents dels béns hereditaris

BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA
Jurisprudència citada